Aquest Blog es d'un llarg viatge a Xina.
Laia, o Xavier, cada dia queda menys!!
Un fil vermell invisible connecta a tots aquells que estan destinats a trobar-se, independentment del temps, lloc o circumstancia. El fil es pot estirar o enredar, però mai es pot trencar.
Avui fa un any, fa un any que el nostre expedient va ser registrat a xina. Ens farem els forts i els optimistes i direm que queda un any menys perquè tinguem a la nostra fill/a amb nosaltres. Ahir varem rebre un correu de l’ECAI Genus confirmant que la data de tall es el 9 de Gener del 2.006, poc a poc , molt poc a poc... Fa dies varem rebre un comunicat de Genus per fer una recollida de diners per ajudar a la reconstrucció dels orfenats de Xina malmesos per les nevades, us adjunto el comunicat.
Per veure-ho en gran heu de pulsar l'icona que hi ha mes a la dreta, i despres a l'opcio "Full".
Els Rumors apunten que la data de tall serà el dia 9 de Gener del 2.006. Realment es una mala noticia ja que son cinc dies d’assignació comptant el cap de setmana.
Desde que les assignacions van tant lentes he llegit a diversos “foros “ critiques molt dures cap el CCAA i als sues funcionaris. Aquestes critiques diuen que ens estan prenent el pel, que s’estan rient de nosaltres, etc..
Jo estic totalment en desacord amb aquestes critiques. Per a mi que aquets crítics s’imaginen al director del CCAA com una especie de maligne Fumanchu que veu la nostra desesperació a través d’una bola de vidre amb grans somriures…
També s’està parlant de l’influencia de la celebració dels Jocs olímpics. L’altra dia la gent del bloc Todoadopción va parlar amb gent que te que veure amb l’adopció internacional i diuen que desprès de dels JJOO el tema millorarà, que no anirà molt ràpid però que no s’allargaran molt els temps d’espera, diuen que tres anys, esperem que tinguin raó.
El meu punt de vista es que te a veure. China te un regim polític molt diferent del que tenim aquí i per ells, els JJOO, es un a molt bona oportunitat de vendres al mon i volen tindre tot molt controlat, fins i tot el moviment de gent per dins el país. Per tant restringiran al màxim possible l’entrada d’estrangers, i ara amb el tema del Tibet encara mes, aliens al JJOO però sense fer-ho públic. Quan s’acabin els JJOO tot tornarà a la normalitat.
Be, ja hem tornat, feia temps que no escrivíem res, potser es la baixada de moral que tenim... no ho se... el mes vinent farà un any que tenim registrat l’expedient a la Xina i segons les previsions de quan varem començar haguéssim hagut d’anar a buscar al nostre fill a l’Agost d’aquest any i tot sembla, que , segons les previsions, anirem al primer trimestre del 2.010.
Com que no podem fer res val mes agafar-s’ho amb paciència i esperar que la situació no empitjori .
Us poso la finestreta amb la data de tall actual i suposo que la setmana vinent ja sorgiran rumors sobre la nova data de tall, us tindre informats.
Genus ens ha fet arribar dades estadístiques relatives als expedients de sol·licitud i assignacions dels anys 2006 i 2007.Es tracta de les dades procedents exclusivament de Genus, les quals no sabem si són o no extrapolables a la realitat d’altres ECAIS, protocol públic i en d’altres països, per la qual cosa us demanem tingueu en compte aquestes dades sota aquesta premissa.
El passat Dijous la meva dona va assistir a la reunió.
Res de nou, molts expedients i pocs nens adoptables i que els nous orfenats oberts no solucionaven res.
Respecte al tema de la poca informació que hi ha , doncs que la famosa pagina creada per el CCAA per estar en contacte amb les ECAIS hi ha el famós quadradet de les dates i poc mes i que no se sap quants expedients hi han, però lo fort del cas, es que tampoc es dona aquesta informació desde el MTAS ni desde algunes ECAIS.
Sensacions que ens van transmetre, que ens esperéssim a que passessin els Jocs olímpics.
Al bloc de todoadopcion han penjat un vídeo d'una chirigota del poble de alhaurín que fa referència a l'adopció, molt emotiu.
Us recomano anar llegint la lletra mentre la van cantant :
Deja que bese tu frente, Y esa carita de ángel, No le hagas caso a la gente, No quiero verte llorar.
Tú fuistes para nosotros, Esa plegaria en el cielo, Un día pedí ser madre, Y los santos te trajeron.
Que no te diga cualquiera, Mi niño en el “cole” que tú no eres mío, Que la cigüeña “pa” mi, también ha “venío”, No llegó de parís, “pa” traerte, La cigüeña que te trajo, Vino de otro continente. Que más quisiera haberte visto en mis entrañas, Aquel día en que te vimos, ¡que pellizquitos me daba el alma! Que más quisiera que los rezos de tres años, Se hubieran ido en un parto y ya está…. Y mis dolores tuve yo, Tres añitos de dolores, por amor, Y aunque no lleves mi sangre, Hasta la ultima gotita, Te daría si hace falta.
Y ese día, que llegaste, No te pude dar la vida, Pero en cuanto me besaste, Tú me diste a mí la mía. Que nadie te diga nada, De que nunca fui tu madre, No saben cuanto lloraba La primera vez que hablaste. Y presume de apellido, Que no puedo verte así, Tú viniste niño mío, Y me hiciste tan feliz. Haces que me sienta madre, Cada vez que veo en ti, La misma carita de ángel que cuando llorabas, Aquella mañana que fuimos, por ti.
Sembla que és una nova manera de treballar que ja es va anunciar un any però ara es posa en marxa. Per tant ara depenem de les ECAI's i del MTAS per saber les dates.
El dia 17 la meva dona, Isabel, i jo anirem a una reunió a Genus on ens informaran de la visita del CCAA i del que ens preocupa a tots el temps d’espera.
Faré un resum del que ens diran per que estigueu informats.
El dia 17 la meva dona, Isabel, i jo anirem a una reunió a Genus on ens informaran de la visita del CCAA i del que en preocupa a tots el temps d’espera.
Faré un resum del que ens diran per que estigueu informats.
